viernes, 16 de marzo de 2012

Entrevista a Laura Pous

Entrevista a Laura Pous. La tenista catalana ocupa la posición 94 del rànquing WTA. Nos cuenta sus inicios en el mundo del tenis, lo que espera esta temporada y sus mejores y peores momentos:

Entrevista en catalán.
Laura Pous, de 27 anys i nascuda a Granollers (Barcelona), és la millor tennista catalana del moment. La Laura ocupa en l'actualitat la posició número 94 de la classificació WTA i el seu objectiu d'aquesta temporada és poder arribar a situar-se entre les 50 millors tennistes del món.

Quan vas començar a jugar a tennis?
Vaig començar quan tenia sis anys en el club tennis Els Gorchs de Granollers fent un campus d'estiu.

Destaques algun moment durant el camí a convertir-te en professional?
Si, quan tenia 18 anys i era el moment de decidir si seguia amb el tennis o si seguia amb els estudis. Vaig tenir molts dubtes i no sabia què fer. Estava molt indecisa perquè sabia que podia arribar al món professional però també volia seguir estudiant.

Quan et vas donar compte que podies arribar a ser de les 100 millors jugadores del món de tennis?
Realment m'hi vaig adonar quan ja estava dintre perquè fins moments abans d'aconseguir entrar-hi, el meu entrenador sempre em deia que confiés, que podia fer-ho, però jo no acabava de creure-m'ho. Una vegada hi vaig ser, vaig veure que tenia el nivell i que podria quedar-me entre elles.

Com et definiries com a persona?
Com una persona exigent, bastant disciplinada i amb inquietuds.

Com afecta la crisis econòmica al circuit WTA?
Per sort el circuit WTA no s'ha vist afectat per la crisis, podríem dir que inclús ha millorat, han pujat els premis en metàl·lic i donen més facilitats a les jugadores. Ara paguen estància i àpats tant al quadre principal com a la fase prèvia. Ha millorat en diverses coses.

Personalment, en el tema de patrocini t'ha afectat d'alguna manera la crisis?
No, perquè patrocinadors que em paguin diners no en tinc. Tinc la botiga Maindraw que m\'encorda les raquetes, me les equilibren i tot gratuïtament a canvi d'un logo que porto a la samarreta, així que no m\'afecta la crisis. L'únic potser en què es nota una mica és amb la marca Babolat, que abans donaven raquetes i rebies una ajuda econòmica amb bonus, però actualment només la reben les 20-30 millors tennistes.

Com viviu a l'ombra del tennis masculí?
És dur perquè en els diaris sempre surt tot de masculí, i de nosaltres gairebé ni se'n parla. Inclús jo crec que els jugadors que estan a partir del 30-40 del rànquing ATP també es deuen sentir molt a l'ombra sobretot de Rafa Nadal i també de David Ferrer. És dur perquè quan fem un bon resultat sembla que tingui poc mèrit comparat amb el que fan els nois.

És complicat per les jugadores l'allargada ombra d'Arantxa Sànchez Vicario?
Si que ho és. Perquè nosaltres ho fem el millor que podem i mai el nostre treball és prou reconegut ni recompensat com ens mereixeríem. L'Arantxa va ser una crack, nosaltres potser no ho som tant però no deixa de ser meritori el que fem totes les tennistes espanyoles.
Què es el que més t'agrada de ser professional del tennis?
Quan acabo de guanyar partits en que veia molt complicada la victòria, veig que poc a poc em vaig superant en reptes que em vaig marcant, sobretot psicològics, i vaig veient la meva evolució com a tennista.

I el més dur?
Quan agafes temporades dolentes i veus que et pots sentir més estancada. O també quan estàs lesionada. Ara he estat lesionada durant un mes i es fa molt dur veure a les companyes competint i que tu et sents una mica fora d'allò.

Quin ha estat el millor moment de la teva carrera tennística?
N'hi ha hagut varis. L'any passat quan vaig arribar a la meva primera final d'un torneig de 100.000$. O quan vaig arribar a les semifinals del WTA de Barcelona amb el recolzament de familiars, amics i públic. Quan més gaudeixo és quan estic a prop de casa.

I el pitjor?
Quan em va passar lo del dòping, va ser un error. Era un diürètic i jo no sabia que donava positiu. Va ser molt dur per mi perquè em van sancionar molt injustament, dos anys sancionada sense poder jugar campionats, vaig haver de tornar molts diners del meu price-money i tornar a començar de nou sense rànquing.

Què esperes d'aquesta temporada que acaba de començar?
Espero evolucionar com a tennista, seguir creixent i m'agradaria fer-me un lloc entre les top-50, que l'any passat no ho vaig aconseguir i aquest seria el meu repte.

Sinó fossis tenista, què t'agradaria ser?
M'hauria agradat estudiar comunicació audiovisual i treballar en televisió.

http://esportscat.com/noticia/index.php/handbol/laura-pous-soc-una-persona-exigent-disciplinada-i-amb-inquietuds


Sígueme en Twitter: @prossportsmedia y en la página del Facebook: PROS SPORTS MEDIA

Musica Gratis, Futbol Salvadoreño, Amor Madridista

1 comentario: